Estem aquesta etapa, la que ens tornem “ bordes” amb tothom, els pares, les amigues, la germana…
Que ens pensem que ho fem tot, i si ho fem tot bé, que treballem mes que els altres, però en realitat no es Així…
Sobre l’amistat, pensem que tenim molt bones amigues, que intentem fer-ho tot bé per elles per que a canvi ens respectin... però en realitat hi ha dos tipus d’amistats:
1.Les bones amistats:
Que t’ajuden, els ajudes, els hi dons bons consells que ho fan tot per a tu i que en son ben poques d’aquest tipus.
2. Les amistats falses
Son aquelles que nomes venen amb tu perquè no tenen la seva amiga, és a dir que s’acoplen a tu... i parlen molt bé quant estan amb tu, però... quant et gires ja esta parlant malament de tu, ta clavat un ganivet a l’esquena.
D’aquestes amistats així n’hi ha moltes...
Aquesta etapa, també es una de les principals i més importants. Aquesta edat hi ha molta gent que veu passar un noi iiii ja s’enamora, ui que bonic és l’amor.
Conservant les bones amistats eliminant les males amistats tot surt més bé, home que la vida son quatre dies.
Aquesta etapa la gent que comença a fumar i a beure els hi recomeneria que no hu fesin, perque perjudica la salut de la persona i la dels altres, i sobretot els pulmons i la sang.
dilluns, 2 de juny del 2008
diumenge, 25 de maig del 2008
VENUDA de Patricia MacCormick
1. L'autora es diu Patricia MacCormick, aquest llibre s'ha publicat l'any 2007, va guanyar el premi Quill Award i va quedar finalista del prestigiós National Book Award. A L'any 2000 Patricia MacCormick va publicar la seva primera novel·la, Cut, que es una adolescent que esta tan turmentada que decideix autolesionar-se, aquest llibre va tenir un gran èxit de públic i de crítica.
2.Es una nena que es diu Lakshmi, té tretze anys i viu a la muntanya del Nepal, com que la seva família es pobre, el seu padrastre decideix que la Lakshmi se'n vagi a treballar de minyona a la ciutat per així poder guanyar diners, el seu padrastre la confia a una dona.
La Laksmi ja esta amb la dona, la porta a una casa que es diu "La casa de la Felicitat".La tanquen a una habitació, arriba un home i la obliga a despullar-se i a fer sexe amb ella , ella si nega diu que ella ha vingut a treballar de minyona i no de... però la Mumtaz (mestressa) la obliga, i la amenaça dient-li que si no fa el que té que fer la seva família morirà perquè no tenen diners ni menjar.
Ella es vol escapar, peró la Shahanna, li diu que no ho faci perquè si no li raparan el cap i la faran anar despullada per tota la ciutat.Decideix no escapar-se. Van passant clients per la seva habitació.Un dia arriba un Amèrica, i li fa preguntes, la Laksmi de la por que té no respon.Aquest home li diu que la portarà a un lloc segur i net .L'ame- rica triga uns quants dies a tornar, peró al final torna i se'n porten la Mumtaz i porten les noies a un lloc segur.
3.Aquest llibre parla com si fos ella mateixa que l'escriu, és a dir, com si fos un diari personal que cada dia explica el que li passa.Personatges:
Laksmi (principal): la nena que li passa de tot.
Mumtaz: mestressa de la Casa de la Felicitat.
America: policia que salva a les noies.
Padrastre, Ama,Bajai sita,Shahanna,el nen David Beckham, Pushpa, Anita, i moltes noies més.
4.Aquest llibre ha estat fantàstic, m'ha agradat molt perquè es una historia que passa molt cops aquest països de pobresa, que com que no tenen diners i no poden menja venen a les seves filles pensant que treballaran de minyones, peró al final elles mateixes se'n adonen que la seva feina consisteix estar amb homes. Aquest llibre es molt interessant i impressionant.
divendres, 22 de febrer del 2008
LES 10 COSES QUE S'HAN DE FER PER PODER POSAR LA MÚSICA DINS L'IPOD
1.Has d'obrir l'ordinador per connectar el cable que et ve amb l'iPod.
2.Conectes el cable amb l'iPod, i al port USB de la torre del ordinador.
3.Sinó tens baixat el "¡Tunes" (un reproductor de música), te'l has de baixar per poder escoltar les músiques.
4..Un cop ja t'hagis baixat aquest programa, pots anar al emule o a un altre lloc per triar les músiques, imatges, vídeos...que vulguis.
5.Desprès vas a la carpeta música i copies tota la música de la carpeta del emule.
6. Llavors poses afegir les cançons, o les coses que vulguis.
7.En aquell moment el ipod es sincronitza i en aquell moment no es pot desconecta perque s'estan pasant les cançons.
8. Un cop ja s'han afegit totes les cançons, ja es pot expulsar el ipod del ordinador.
9. Ara ja pots obrir l'Ipod i escollir la canço, imatge, video o fins i tot un joc, és a dir el que més t'agradi.
10. Apa, llestos, escoltar música sense parar.
dijous, 27 de desembre del 2007
LA PENA DE MORT
La pena de mort és l'execució d'un presoner com a càstig per un crim o delicte, és el càstig imposat a un crim tan greu que mereix la decapitació, l'electrocució, l'enverinament...
Jo trobo que aquí Espanya s'hauria de fer aquesta llei perquè una persona no té dret a matar a una perquè sí.
Es molt injust que quan algú, per qualsevol raó ha matat a una persona, crec que a ell o ella també l'haurien de matar.
Perquè així la família d'aquesta persona que ha matat a l'altra pateixi el mateix que estan patint ells.
Que sapiguen el dolor, o si no, que el tanquin a la presó i que es podreixi allà.
Blau fosc: Sense pena de mort
Blau clar: No s'ha aplicat en els darrers 10 anys
Marró: Es contempla per a temps de guerra
Taronja: Aplicada a adults
Roig: Aplicada a adults i adolescents
Jo trobo que aquí Espanya s'hauria de fer aquesta llei perquè una persona no té dret a matar a una perquè sí.
Es molt injust que quan algú, per qualsevol raó ha matat a una persona, crec que a ell o ella també l'haurien de matar.
Perquè així la família d'aquesta persona que ha matat a l'altra pateixi el mateix que estan patint ells.
Que sapiguen el dolor, o si no, que el tanquin a la presó i que es podreixi allà.
Blau fosc: Sense pena de mort
Blau clar: No s'ha aplicat en els darrers 10 anys
Marró: Es contempla per a temps de guerra
Taronja: Aplicada a adults
Roig: Aplicada a adults i adolescents
dissabte, 24 de novembre del 2007
LA PERSISTÈNCIA DE LA MEMÒRIA ( ELS OBJECTES TOUS)
1FITXA TÈCNICA
- Títol: La persistència de la memòria[Els objectes tous]
-Autor: Salvador Dalí
-Any de realització: 1931
-Lloc actual: en el Museu d'Art Modern de Nova York
2.BIOGRAFIA
Salvador Dalí Domènech va néixer a Figueres l’11 de maig de 1904 i va morir el
23 de gener de 1989. Quan tenia 13 anys va matricular-se a l’escola municial de Dibuix de Figueres, amb el pintor Ramón Pichot. Quan va acabar el batxillerat va anar a estudiar Belles Arts a Madrid, Dalí visitava molt el “Museo del Prado”, cosa que li va fer tenir molta influències de Picasso, de Gris, del futurisme i del moviment metafísic.
El mateix any que marxa a Madrid, 1921, va morir la seva mare Felipa. Dalí va tenir un germà abans de que ell nasqués que tenia el mateix nom que ell, Salvador. Acusava als seus pares de que havien comès un crim al posar-li el mateix nom que al seu germà mort. Durant els anys setanta Dalí va crear i va inaugurar el Teatre-Museu Dalí a Figueres, on és exposada una gran col·lecció de la seva obra, des dels inicis i les seves creacions dins del surrealisme fins les obres dels últims anys de la seva vida. Després de viure durant molts anys a Portlligat, quan va morir la seva esposa Gala es va traslladar uns anys al Castell de Púbol i va passar la seva última època de la seva vida en la Torre de Galatea de Figueres, a prop del Teatre-Museu Dalí, on ell va voler ser enterrat, el 23 de gener de 1989.
3DESCRIPCIÓ
Segons explica el mateix Dalí aquesta obra popularment anomenada Els rellotges tous la va pintar un vespre en què es va quedar sol, ja que sentia un estrany maldecap i un malestar general. Sembla ser que durant el sopar havien degustat un excel·lent formatge de Camenbert i Dalí es va entretenir reflexionant filosòficament sobre allò que l'inspirava la imatge del formatge tot desfent-se.
Abans d'anar a dormir va anar a donar una última ullada a l'estudi per veure com estava l'obra en la qual últimament treballava. El quadre que en aquells moments estava pintant, representava un paisatge dels voltants de Port lligat il·luminat per una especial llum del capvespre; i en un primer pla s'hi trobava una olivera amb les branques tallades i sense fulles. Aquest paisatge havia de servir de fons per alguna idea genial, però per més que hi havia pensat no se li acudia cap imatge sorprenent.
Quan ja anava a apagar la llum li va venir la inspiració: dibuixaria dos rellotges tous, fonent-se com el formatge, i un d’ells penjaria de la branca d'olivera. Tot i el mal de cap va preparar la paleta i va començar a pintar... Al cap de poc temps Julien Levi un (galerista americà) va comprar l'obra que li va semblar extraordinària però molt difícil de poder vendre. El temps demostraria el contrari ja que aquest quadre ha estat venut i revenut per acabar en el Museu d'Art Modern de Nova York on és l'obra més famosa.
S'han fet moltes i diverses interpretacions sobre La Persistència de la Memòria en el sentit de que tot allò creat per l'home està representat en el quadre com un element tou efímer, passatger, que es desfà... només els elements durs que constitueixen les roques del paisatge perduren, i així es troba la vertadera perdurabilitat dels records. El mateix Dalí ens recorda que la mesura tècnica del temps no té cap valor ni importància en comparació amb el valor infinit del paisatge del Cap de Creus.
El que cal reconèixer és que els rellotges tous s'han convertit en un dels símbols iconogràfics més importants de Dalí i la seva obra, i que constitueix una de les obres mestres del pintor però també una de les obres més representatives del s20.
-Autor: Salvador Dalí
-Any de realització: 1931
-Lloc actual: en el Museu d'Art Modern de Nova York
2.BIOGRAFIA
Salvador Dalí Domènech va néixer a Figueres l’11 de maig de 1904 i va morir el
23 de gener de 1989. Quan tenia 13 anys va matricular-se a l’escola municial de Dibuix de Figueres, amb el pintor Ramón Pichot. Quan va acabar el batxillerat va anar a estudiar Belles Arts a Madrid, Dalí visitava molt el “Museo del Prado”, cosa que li va fer tenir molta influències de Picasso, de Gris, del futurisme i del moviment metafísic.
El mateix any que marxa a Madrid, 1921, va morir la seva mare Felipa. Dalí va tenir un germà abans de que ell nasqués que tenia el mateix nom que ell, Salvador. Acusava als seus pares de que havien comès un crim al posar-li el mateix nom que al seu germà mort. Durant els anys setanta Dalí va crear i va inaugurar el Teatre-Museu Dalí a Figueres, on és exposada una gran col·lecció de la seva obra, des dels inicis i les seves creacions dins del surrealisme fins les obres dels últims anys de la seva vida. Després de viure durant molts anys a Portlligat, quan va morir la seva esposa Gala es va traslladar uns anys al Castell de Púbol i va passar la seva última època de la seva vida en la Torre de Galatea de Figueres, a prop del Teatre-Museu Dalí, on ell va voler ser enterrat, el 23 de gener de 1989.
3DESCRIPCIÓ
Segons explica el mateix Dalí aquesta obra popularment anomenada Els rellotges tous la va pintar un vespre en què es va quedar sol, ja que sentia un estrany maldecap i un malestar general. Sembla ser que durant el sopar havien degustat un excel·lent formatge de Camenbert i Dalí es va entretenir reflexionant filosòficament sobre allò que l'inspirava la imatge del formatge tot desfent-se.
Abans d'anar a dormir va anar a donar una última ullada a l'estudi per veure com estava l'obra en la qual últimament treballava. El quadre que en aquells moments estava pintant, representava un paisatge dels voltants de Port lligat il·luminat per una especial llum del capvespre; i en un primer pla s'hi trobava una olivera amb les branques tallades i sense fulles. Aquest paisatge havia de servir de fons per alguna idea genial, però per més que hi havia pensat no se li acudia cap imatge sorprenent.
Quan ja anava a apagar la llum li va venir la inspiració: dibuixaria dos rellotges tous, fonent-se com el formatge, i un d’ells penjaria de la branca d'olivera. Tot i el mal de cap va preparar la paleta i va començar a pintar... Al cap de poc temps Julien Levi un (galerista americà) va comprar l'obra que li va semblar extraordinària però molt difícil de poder vendre. El temps demostraria el contrari ja que aquest quadre ha estat venut i revenut per acabar en el Museu d'Art Modern de Nova York on és l'obra més famosa.
S'han fet moltes i diverses interpretacions sobre La Persistència de la Memòria en el sentit de que tot allò creat per l'home està representat en el quadre com un element tou efímer, passatger, que es desfà... només els elements durs que constitueixen les roques del paisatge perduren, i així es troba la vertadera perdurabilitat dels records. El mateix Dalí ens recorda que la mesura tècnica del temps no té cap valor ni importància en comparació amb el valor infinit del paisatge del Cap de Creus.
El que cal reconèixer és que els rellotges tous s'han convertit en un dels símbols iconogràfics més importants de Dalí i la seva obra, i que constitueix una de les obres mestres del pintor però també una de les obres més representatives del s20.
4.ESTIL:
És una obra pertanyent al Surrealisme, moviment d'avantguarda artística creat en 1924 després del Manifest de André Breton, guia espiritual i dictador del mateix. Inicialment literari, afecta a totes les arts i acaba sent una actitud vital, un estil de vida que intenta transformar la societat burgesa. El Surrealisme és hereu del moviment Dadá en l'ús constant de la provocació (“épater li bourgeois”) i els materials de deixalla, així com en el seu desig d'alliberar la imaginació de la cotilla de la raó. Inspirant-se en Freud, els surrealistas creien que l'única forma de fer-lo era tenir accés al subconscient. El seu temàtica és la dels somnis. L'art serà per a ells un mètode de coneixement de la realitat interior, no visible. Quant a les tècniques, usen l'automatisme (que consisteix a dibuixar o escriure sense lògica, movent la mà incontroladament), la desorientació reflexiva (per la qual associen objectes estranys, sorgits del subconscient, en espais lògics i realistes, volent fer bona la frase de Lautreamont “Bell és la trobada fortuïta sobre una taula d'operacions, d'una màquina de cosir i d'un paraigua”), el frotagge o dibuix obtingut mitjançant frotamiento, i altres tècniques dadás com el fotomontaje, l'objecte oposat,etc.
5 ELEMENTS TÈCNICS
És un oli sobre tela.
6.ANÀLISI FORMAL
El dibuix té una enorme importància en el quadre. És de línies pures, molt acadèmic. Els objectes estan representats amb exactitud i detallisme però les seves dimensions no són reals i estan deformats. La llum juga un gran paper. El quadre està dividit en dues parts no simètriques: una tenebrista, en primer terme, amb un focus de llum a la dreta que il·lumina suaument els objectes, que projecten les seves ombres i es retallen en l'espai; i l'altra, fortament il·luminada, al fons, amb una llum molt blanca, irreal. El color és ric i variat. Predominen els tons freds(blaus, grisos, blancs), que contrasten amb els càlids (ocres, marrons i grocs). La composició està molt estudiada. Domina la línia horitzontal del mar al fons, remarcada per la llum, que divideix el quadre en dues meitats desiguals però harmonioses. Es complementa amb l'horitzontal de la branca seca de l'arbre, que amb el seu tronc marca a l'esquerra una vertical que equilibra la composició. Com elements dinàmics, el pintor utilitza les línies diagonals (taula, cap) i les corbes (rellotges, cap). El color contribuïx a assolir aquests efectes, ja que els tons càlids ens acosten les formes, mentre que els fredsles allunyen. La perspectiva tradicional existeix, però l'espai sembla estrany. El punt de vista de l'espectador és alt, encara que no en tots els objectes.
7.INTERPRETACIÓ
Ha sigut un pintor que creava les seves propies idees basades en fets de la vida . Va ser espulsat varies vegades, ja que tenia uns ideals en contra dels llocs on estudiava. Va treballar i esposar les seves obres a París i a Nova York.
diumenge, 4 de novembre del 2007
UN DIA PLE DE SOROLLS
Un bon dia em vaig despertar sentint el despertador PIPI! PIPI!. Vaig anar al menjador, metre jo esmorzava i la mare havia acabat de posar el rentaplats i el va posar rururururu. Vaig sentir a la meva germana Alto! no feu tant soroll que estava dormint com un soc, m'esteu fent pujar la mosca el nas!...
Vaig anar a comprar van passar unes motos que feien més soroll rum! rum!
Després vaig tornar a casa i la meva mare estava regant el jardi sh! sh!sh! sh!. En el carrer es sentia molta gent cridar que deien: ei! Hola! Com estás? Molt bé! I tu? Na fent! Apa fins un altra que vagi bé! Adéu!
De cop i volta es van sentir les campanes tong! Tong! em vaig pensar que devien anunciar la mort o el naixament d'algú. En el meu carrer es sentien molts cotxes mec! mec! pipi! devia ser algú de futbol... No m'havia parat a sentir mai els sorolls però ara mem'he adonat que en fem un mar.
Vaig anar a comprar van passar unes motos que feien més soroll rum! rum!
Després vaig tornar a casa i la meva mare estava regant el jardi sh! sh!sh! sh!. En el carrer es sentia molta gent cridar que deien: ei! Hola! Com estás? Molt bé! I tu? Na fent! Apa fins un altra que vagi bé! Adéu!
De cop i volta es van sentir les campanes tong! Tong! em vaig pensar que devien anunciar la mort o el naixament d'algú. En el meu carrer es sentien molts cotxes mec! mec! pipi! devia ser algú de futbol... No m'havia parat a sentir mai els sorolls però ara mem'he adonat que en fem un mar.
dilluns, 15 d’octubre del 2007
VIST DES DELS MEUS ULLS
El meu nom és Núria i el seu origen es de la vall de Núria. Al hivern tot és nevat i fa molt de fred i a l’estiu tot es verd i s’hi està molt fresc. Quan els meus pares van triar aquest nom, els agradava i al mateix temps era molt català.
La meva manera de ser és: bona persona, tinc unes bones amigues com les nines, m’agrada molt la música pop estrangera com: Rebelde, Hilary Duff, Hannah Montana, Avril Lavigne i moltes mes. I de música catalana com els grups Lax’n’ Busto, Sau i els Pets. El que no m'agrada gens de menjar és el plàtan.
Jo sóc una noia normal. Amb el cabell de color negre com la nit, ulls marrons clars, també m'agrada vestir-me amb colors clars com el blau del mar. Des de molt petita que amb la llengua vaig aprendre a tocar-me el nas, no és la part que m'agradi mes del meu cos.
La meva manera de ser és: bona persona, tinc unes bones amigues com les nines, m’agrada molt la música pop estrangera com: Rebelde, Hilary Duff, Hannah Montana, Avril Lavigne i moltes mes. I de música catalana com els grups Lax’n’ Busto, Sau i els Pets. El que no m'agrada gens de menjar és el plàtan.
Jo sóc una noia normal. Amb el cabell de color negre com la nit, ulls marrons clars, també m'agrada vestir-me amb colors clars com el blau del mar. Des de molt petita que amb la llengua vaig aprendre a tocar-me el nas, no és la part que m'agradi mes del meu cos.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
